diumenge, 14 de desembre del 2008
dijous, 31 de juliol del 2008
Josep Maria de Martín i els llibres
Del 22 de setembre al 8 d' octubre es va celebrar al Passeig de Gràcia de Barcelona la 55a Fira del llibre d' ocasió antic i modern. La tarda esplèndida del dimarts 3 d' octubre hi vaig treure el cap. En aquesta mena de fires no saps mai què hi trobaràs però segur que sempre s' hi veu alguna cosa interessant.
En una de les parades s' hi exposava, embolicada en paper de plàstic transparent, una primera edició del llibre de poemes de Gabriel Ferrater «Menja' t una cama». Molt ben conservada però a un preu prohibitiu, 200 euros. El fet especial és que el dibuix de la coberta és obra del pintor berguedà Josep Maria de Martín i forma part de la col·lecció que va editar Joaquim Horta, com mostra el segell de la contracoberta, indiscutiblement martinià. Aquest llibre representa a la perfecció l' amistat i complicitat que va haver-hi entre el berguedà i el reusenc. Recordem que van escriure la novel·la «Un cuerpo o dos».
Immediatament em va venir a la memòria la recent venda, per part dels hereus, de la biblioteca del senyor de Martín. El Regió7 del dimecres 27 de setembre publicava que els seus llibres es podien comprar a les parades dominicals del mercat barceloní de Sant Antoni.
Preguntant a diversos llibreters, vaig trobar la parada on hi havia la persona que havia comprat els fons de llibres. Em va informar que De Martín tenia, sobretot, molta novel·la policíaca, bàsicament francesa. Llibres d' autors com Simenon, Gómez de la Serna, Pío Baroja i llibres locals. De moment, s' han reservat els llibres dedicats per diferents autors al pintor berguedà de cara a confeccionar-ne un catàleg.
A la parada hi havia, efectivament, una gran col·lecció de llibres de Baroja, alguns volums de la col·lecció abans esmentada de Joaquim Horta, els de Salvador Espriu, Jordi Teixidor i altres que, molt possiblement, provenien de la biblioteca del pintor.
La sorpresa de la tarda va arribar quan em van mostrar un dibuix original de Ramon Rogent. Un bust de dona del 1946, amb dedicatòria expressa: «A Josep M. de Martín. Cordialment», signat per l' autor. Tot indica que els hereus de Rogent ja s' han interessat per adquirir la peça. De Martín s' havia fet càrrec de l' escola de pintura de Rogent, al carrer Portaferrissa, després de la mort d' aquest en accident de cotxe quan anava amb uns amics a visitar Picasso, a la Provença.
L' afer de la venda i dispersió del fons bibliogràfic martinià ha causat indignació en alguns cercles culturals i polítics berguedans. El fet, però, és que el mateix De Martín no havia manifestat en vida, ni va deixar escrita, cap mena de voluntat en aquest sentit.
Segurament els hereus no han tingut la sensibilitat necessària ni la mínima relació amb les institucions berguedanes per tal de resoldre la qüestió d' una manera més satisfactòria.
Cap dels equips de govern ni dels grups polítics berguedans no va ser capaç, en els anys de vida i lucidesa de l' artista, d' acordar i assegurar un futur digne al seu llegat pictòric, literari i documental.
Davant d' aquest panorama, els admiradors i estudiosos de l' obra de l' artista ens preguntem un munt de coses. On es podran consultar la seva correspondència i els seus manuscrits? On es podran veure els seus dibuixos personals, les fotografies que guardava de tots els seus quadres? Berga, ciutat que li va concedir la Medalla d' Or, podrà disposar d' algun quadre o una mostra del seu art exposada a la ciutat? La Catalunya del futur tindrà els elements necessaris per estudiar i valorar la importància d' una figura com Josep Maria de Martín?
Publicat a Regió7, 12 de octubre del 2006
En una de les parades s' hi exposava, embolicada en paper de plàstic transparent, una primera edició del llibre de poemes de Gabriel Ferrater «Menja' t una cama». Molt ben conservada però a un preu prohibitiu, 200 euros. El fet especial és que el dibuix de la coberta és obra del pintor berguedà Josep Maria de Martín i forma part de la col·lecció que va editar Joaquim Horta, com mostra el segell de la contracoberta, indiscutiblement martinià. Aquest llibre representa a la perfecció l' amistat i complicitat que va haver-hi entre el berguedà i el reusenc. Recordem que van escriure la novel·la «Un cuerpo o dos».
Immediatament em va venir a la memòria la recent venda, per part dels hereus, de la biblioteca del senyor de Martín. El Regió7 del dimecres 27 de setembre publicava que els seus llibres es podien comprar a les parades dominicals del mercat barceloní de Sant Antoni.
Preguntant a diversos llibreters, vaig trobar la parada on hi havia la persona que havia comprat els fons de llibres. Em va informar que De Martín tenia, sobretot, molta novel·la policíaca, bàsicament francesa. Llibres d' autors com Simenon, Gómez de la Serna, Pío Baroja i llibres locals. De moment, s' han reservat els llibres dedicats per diferents autors al pintor berguedà de cara a confeccionar-ne un catàleg.
A la parada hi havia, efectivament, una gran col·lecció de llibres de Baroja, alguns volums de la col·lecció abans esmentada de Joaquim Horta, els de Salvador Espriu, Jordi Teixidor i altres que, molt possiblement, provenien de la biblioteca del pintor.
La sorpresa de la tarda va arribar quan em van mostrar un dibuix original de Ramon Rogent. Un bust de dona del 1946, amb dedicatòria expressa: «A Josep M. de Martín. Cordialment», signat per l' autor. Tot indica que els hereus de Rogent ja s' han interessat per adquirir la peça. De Martín s' havia fet càrrec de l' escola de pintura de Rogent, al carrer Portaferrissa, després de la mort d' aquest en accident de cotxe quan anava amb uns amics a visitar Picasso, a la Provença.
L' afer de la venda i dispersió del fons bibliogràfic martinià ha causat indignació en alguns cercles culturals i polítics berguedans. El fet, però, és que el mateix De Martín no havia manifestat en vida, ni va deixar escrita, cap mena de voluntat en aquest sentit.
Segurament els hereus no han tingut la sensibilitat necessària ni la mínima relació amb les institucions berguedanes per tal de resoldre la qüestió d' una manera més satisfactòria.
Cap dels equips de govern ni dels grups polítics berguedans no va ser capaç, en els anys de vida i lucidesa de l' artista, d' acordar i assegurar un futur digne al seu llegat pictòric, literari i documental.
Davant d' aquest panorama, els admiradors i estudiosos de l' obra de l' artista ens preguntem un munt de coses. On es podran consultar la seva correspondència i els seus manuscrits? On es podran veure els seus dibuixos personals, les fotografies que guardava de tots els seus quadres? Berga, ciutat que li va concedir la Medalla d' Or, podrà disposar d' algun quadre o una mostra del seu art exposada a la ciutat? La Catalunya del futur tindrà els elements necessaris per estudiar i valorar la importància d' una figura com Josep Maria de Martín?
Publicat a Regió7, 12 de octubre del 2006
dilluns, 28 de juliol del 2008
L'amic de les arts (1926 - 1929)
Ha sortit en edició facsímil L'AMIC DE LES ARTS (1926-1929)
L'edició recentment apareguda es presenta amb aquestes paraules:
"L’Amic de les Arts és la revista catalana d’avantguarda més important de les que van arribar a publicar-se en el període d’entreguerres. En primer lloc, per la seva longevitat: entre 1926 i 1929 van sortir-ne trenta-un números, que no és una xifra gens menyspreable en la història de la premsa avantguardista europea d’aquella època. En segon lloc, per la repercussió que molts dels seus números –o, per ser més precisos, d’alguns dels textos o de les imatges que s’hi estampaven– van arribar a tenir, sincrònicament, en el mateix moment de a seva divulgació. Però també per la repercussió posterior, diacrònica, que la revista ha tingut en la construcció historiogràfica d’un art i d’una literatura catalanes d’avantguarda, un model historiogràfic que ha acabat per ser hegemònic i en el si del qual la revista adquireix un protagonisme –o n’és una referència–important".
No podíem haver trobat un nom més indicat per al nostre bloc d'art.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)